El gluten no és necessari per viure....més aviat al contrari
El gluten és una proteina present a les llavors del blat i altres cereals que aporta elasticitat a la massa de la farina, obtenint pa i masses enfornades més esponjoses. És del coneixement de tots la quantitat de gent que existeix amb la enfermetat celíaca, o fins i tot al.lèrgia, del que ja no som tant conscients és de la quantitat tan elevada de gent que és sensible o intolerant al gluten.
Els símptomes poden ser molt similars als que pateixen els celíacs, tot i que de manera no tan agressiva evidentment. El problema més gran és que com a ésser humans ens acostumem a tot, i molta gent s'ha acostumat a viure amb males digestions, inflamació abdominal, acidesa, gasos, mals de cap, fatiga, erupcions, descomposició....com si fos normal que algun d'aquests problemes els patim de tant en tant, o fins i tot sovint.
No entraré en la enfermetat celíaca, donat que qui per desgràcia la pateix sap que pot provocar enfermetats autoinmunes i problemes neurològics, en aquest post em centraré en els símptomes que potser molta gent pateix i no sap a que són deguts, i el pitjor és la resignació, donat que tenint símptomes d'aquesta mena ens hem pogut fer les proves per saber si som celíacs i donar negatiu, la qual cosa no vol dir que no siguem sensibles, però com que ens han dit que no estem "malalts" seguim consumint gluten....i la nostra salut empitjorant.
El gluten, compost per gliadina i glutenina, no només afecta al sistema digestiu, sino també a la pell, músculs, articulacions, sistema nerviós, somni i estat anímic. En realitat cap persona pot metabolitzar correctament el gluten. La gliadina, que és una de les proteines del gluten, no es pot descomposar per les nostres enzimes digestives en elements tant petits com per digerir-los, així que la descomposen en pèptids, però segueixen sent massa grans per ésser absorbits per l'intestí prim, així que les parets intestinals s'ha d'obrir per deixar-los passar. El sistema inmune amb aquesta acció veu els pèptids com enemics i els ataca, deixant les parets intestinats obertes mentre estem consumint gluten. En un organisme que no reacciona davant del gluten les parets intestinats es tornen a tancar i s'evacuen aquests pèptids abans el sistema inmune no els ataqui.
No és casualitat que la celiaquia s'hagi quadruplicat en els últims 50 anys, donat que els cereals amb gluten són presents a la fabricació de molts productes. Blat (i derivats com espelta i kamut), avena, cibada, sègol i triticale (híbrid de blat i sègol) contenen gluten, és a dir que quan hem descartat que siguem celíacs o tinguem alguna malaltia intestinal com ara la síndrome de l'intestí irritable, només ens queda provar una dieta lliure de gluten i veure en un parell de setmanes si els símptomes disminueixen. És important tenir en compte que podem trobar pa, bolleria, galetes, etc que publiciten com a "sense gluten", però que per contra tenen altres ingredients molt perjudicials, com ara olis de girasol, de soja, greixos vegetals (hidrogenats esclar), així que no compensa en absolut. La millor opció és nodrir-se d'aliments naturalment sense gluten.
Al final el que hem de pensar és que en un dieta sense gluten no tindrem cap mena de deficiència nutricional, mentre que en una amb gluten només podem tenir problemes o acabar per tindre'ls a la llarga, així que, què tenim a perdre eliminant-lo?