No és fàcil fer les coses de manera diferent, perque sempre et trobaràs amb la crítica dels demés, començant pel teu cercle més proper.... Tot i que no t'afecti i tinguis clar perque fas les coses  no és agradable, ja que sembla que sempre hagis d'estar donant explicacions.

En el tema de l'alimentació és força complicat, perque la majoria de gent que ens envolta es pren seriosament la publicitat que ens envolta per tot arreu, ràdio, televisió, premsa, internet....quan el que hem de tindre clar és que no busquen pas el que és millor per la teva salut, sino el que és millor per les seves butxaques.

Així doncs es sorprenen quan no esmorzes kellog's, no dónes actimel als teus fills, no els deixes beure un suc envasat, unes galetes, unes patates de bossa, quan no beus cap refresc de llauna, no vas al mc donald's, no compres bollicaos, petit-suïsse, nocilla, formatges d'untar, ni controles el teu colesterol amb flora o danacol ( sacrilegi!!)...i un llarg i interminable etc, perque "s'ha fet tota la vida" ( no vol dir que estigués ben fet), perque si ho venen és perque és bo (no pas per la teva salut),perque per un dia no passa res ( acostuma a ser cada dia un producte diferent, analitzem...), perque són nens i pobrets....( com? pobrets de donar-los segons què!!). No m'obsessiona, però si estic molt conscienciada. Quan dic no m'obsessiona és que si vaig a fer un àpat fora de casa, em conviden a casa d'algú...sempre acostumen a haver-hi opcions, i les escullo, i si no hi han opcions doncs faig el que puc, però sobretot deixo que sense abusar la meva filla mengi el que vulgui, tot i que posant un tope de la mateixa manera que faria a casa: " ja n'hi ha prou que et sentarà malament". És part de l'educació. 

Si el que predomina són els bons hàbits a casa un extra no canviarà res, però ha de ser això, una cosa puntual, sino és converteix en un hàbit i per tant a la llarga en un problema. La diabetis es troba actualment al top ten de principals causes de mort al món, i sabem que produeix la diabetis, així que eduquem els nostres paladars a sabor neutres i naturals, perque si no el que passa és que el dia que fem un extra ens sembla tan deliciós, tan saborós, tan dolç o tan salat que podem somiar amb menjar així habitualment (sobretot un nen), i no és llògic menjar productes processats, no és llògic pel nostre organisme, li fem mal, l'enverinem poc a poc. I què hi ha de les malalties coronàries? fa anys que la societat viu obsessionada per no menjar greixos, en canvi segueixen havent casos que consumint tot (tristament) desnatat i gens de greix tenen els triglicèrids elevats...no s'aguanta per enlloc, alguna cosa fem malament.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20071648 , no hi han evidències científiques que diguin que consumir greixos saturats estigui relacionat amb un major número de cardiopaties.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21735388 , no hi han evidències que provin que s'alteri la mortalitat de malalties coronàries reduint el greix a la dieta.

Creguem el que creguem fins ara, estem acostumats o no a certs hàbits....la qüestió és que els estudis científics s'han de prendre seriosament, i està més que demostrat fins ara que tant els processats amb tots els seus components químics, com el sucre, danyen i envelleixen el nostre organisme prematurament.

Hem de pensar que la indústria alimentària busca fòrmules de fer gran qüantitat de productes per arribar a com més gent millor a preus molt econòmics la majoria de vegades, i quan és un producte econòmic pocs nutrients pot portar, i sobretot en les qüantitats necessàries. El problema és creure que un producte envasat pot alimentar-nos, ja que del producte original trobat a la natura li queda ben poc....treuen greix, afegeixen vitamines, edulcorants...et voilà! jo no m'ho empasso, i molt menys literalment.

https://www.fda.gov/Food/IngredientsPackagingLabeling/FoodAdditivesIngredients/ucm094211.htm , els aditius no són inocus a la llarga, perque no són naturals, l'organisme els ha de processar, però sobretot perque no són necessaris.

https://www.cspinet.org/new/201302131.html , nivells segurs de diferents tipus de sucres? no ho necessitem per viure, però sobretot no necessitem els seus efectes secundaris a la llarga.

Parlant d'antinutrients recomano llegir entrevistes al Dr. Tom O'Bryan sobre els efectes reals del gluten....poca broma:

https://blogdisidente.com/2013/08/14/entrevista-con-el-doctor-tom-obryan-todo-sobre-el-gluten-parte-1/

https://blogdisidente.com/2013/08/26/entrevista-con-el-doctor-tom-obryan-todo-sobre-el-gluten-parte-2/

Quan pengin la tercera part l'enllaçaré, és molt interessant i recomanable llegir l'entrevista sencera i conèixer realment els efectes del gluten al nostre organisme, siguem o no celíacs. Veurem que hi ha molta més gent sensible al gluten que no pas celíaca....després cadascun i tenint aquests coneixements que faci el que cregui convenient. Sense saber les coses es viu molt feliç (jo he viscut "feliç" anys i anys); investigar, llegir, testar...costa més, però és molt més satisfactori, i pots parlar i actuar amb coneixement de causa.

A qui li agradi la cuina segur que a la llarga li dóna per investigar sobre aliments desconeguts fins aleshores, i anar provant cosetes noves a les receptes.

L'últim descobriment per mi va ser el sucre de coco.

Des de que a casa vam canviar els hàbits alimentaris que fem per assaborir el gust natural de les coses, fugint de disfressar els aliments i fent per realment valorar el gust real, sense afegir res, gaudint de tot tal com és, i acostumant i sobretot reeducant el nostre paladar.

No obstant quan un postre casolà ho requereix necessitava una alternativa saludable, i vaig descobrir el sucre de coco.

Per elaborar el sucre de coco es fan uns talls a la part on surten les flors a la palmera i es recull la saba. La saba es cou fins espessir i aleshores es posa en tubs de bambú, deixant que es faci sòlida.

Té un índex glucèmic molt baix, de 35, és apte per diabètics, ric en vitamines i minerals com ara potasi, magnesi, zinc i ferro....en proporcions molt més elevades que les del sucre bru, i pels que encara compten les calories 1/3 de les que té el sucre.

La idea no és menjar-se'l a cullerades, sino aprofitar aquest súper aliment quan calgui i en determinades receptes, i seguir gaudint del sabor neutre de tot, però com a mínim si ho afegim a qualsevol cosa sabrem que ens estarem nodrint i sobretot no perjudicant al nostre organisme amb un pujada de glucosa a la sang, entre d'altres problemes afegits a la llarga.

He anat fent comentaris a les diferents entrades sobre la dieta cetogènica o anomenada paleo, sense aprofundir massa. Arrel d'un gran article que he llegit de Jose Antonio García López, metge anestesista que escriu un blog anomenat loquesumediconosabe, i del qual us facilitaré l'enllaç al final, he decidit fer un resum per aquella gent que li costa llegir articles molt extensos, o que quan llegim masses paraules tècniques seguides ens maregem i desistim, i m'incloeixo perque quan es tracta d'algun tema que no m'apassiona massa també tinc aquesta sensació.

Centrem-nos en els macronutrients (carbohidrats, proteïnes i greixos) i en la seva capacitat de transformar-se en energia (a banda de molts altres processos pels quals el nostre organisme els necessita).

Els carbohidrats passen a la sang en forma de glucosa, després d'ésser digerits i absorvits per l'intestí. El nostre pàncrees segrega insulina per retirar aquesta glucosa i principalment l'emmagatzema al fetge i als músculs, guardant la resta al teixit adipós. Com passa això? el fetge s'assegura de tindre els seus dipòsits de glucosa plens, per si hi han períodes de dejuni, a partir d'aquí es donen uns processos dins del mateix que acaben convertint la glucosa que sobra en triglicèrids, que són transportats per les lipoproteïnes a través de la sang fins al teixit adipós. 

Fins aquí queda clar que si consumim més carbohidrats dels que el nostre organisme necessita per funcionar, van a parar al "miche".

La por de molta gent quant sent "cetosi" o pensa si el seu fetge "es queda sense glucosa què...." ve del desconeixement. Si entenem com funciona el nostre organisme és fàcil saber quins processos ocorren si el tractem de determinades maneres. És llògic pensar que si la glucosa s'acaba transformant en triglicèrids si mengem més CH del compte, pugui ocórrer el procés contrari al nostre organisme si baixem aquesta quantitat de CH o si degut a període de dejuni o un entrenament intens, el nostre fetge esgota les seves reserves de glucosa. Aleshores es quan el nostre organisme, mitjaçant un procés metabòlic anomenat gluconeogènesi, transforma substrats carbònics no carbohidrats del nostre organisme en glucosa. Les molècules a partir de les quals es pot formar nova glucosa són el lactat, piruvat, glicerol i cetoàcids.

El lactat prové de la combustió de la glucosa als músculs quan no hi ha presència d'oxigen (sabeu aquesta sensació entrenant quan vas a tope o estàs acabant que el múscul crema? haureu sentit que s'acumula lactat al mateix). El piruvat i glicerol provenen de la combustió dels triglicèrids del teixit adipós (el glucagó estimula aquest procés en períodes de dejuni). Per últim els cetoàcids son aminoàcids procedents de les proteïnes, capaços de formar glucosa. És a dir al nostre organisme no li faltarà glucosa en absolut, sino que se les enginyarà per aconseguir-la d'altre manera, tornant-se més eficient a l'hora de combustionar greixos.

Pels esportistes convençuts que si no menges arròs o pasta abans i/o després d'entrenar ( jo ho era) no rendiràs o et desmaiaràs, sapiguem que els músculs poden funcionar de dues maneres:

mitjaçant el metabolisme glucolític, el qual funciona gràcies a la combustió de la glucosa o 

mitjaçant la lipolisi, fent servir com a combustible els àcids grassos o cossos cetònics que està demostrat són més eficients que la glucosa, és a dir ens fan rendir més.

Però això requereix d'un procés d'adaptació està clar, de 2 a 4 setmanes, on el nostre organisme s'ha d'adaptar i fer que les enzimes encarregades de transformar i cremar greix als músculs "despertin" i tornin a ser eficients.

És a dir si tenim glucosa disponible s'utilitza com a combustible o s'acaba emmagatzemant com a teixit adipós, i si no tenim glucosa disponible es gasta el greix com a font d'energia.

https://loquesumediconosabe.blogspot.com.es/2013/07/entiende-las-bases-de-las-dietas.html

Aconsello llegir el final de l'article com a mínim, sobre "mites de les dietes cetogèniques". És MOLT IMPORTANT tenir en compte la importància de cambiar un combustible per l'altre, no pot ser que baixem els carbohidrats i seguim sense menjar greixos; perdem la por als greixos i comencem a gaudir-los, que de la mateixa manera el nostre organisme ens compensarà rendint de la millor manera possible.

A qui no li agrada una bona pizza de tant en tant....tots tenim un local favorit on fan una pizza sublim, o una marca de pizza refrigerada, o només una masa on nosaltres afegim els nostres ingredients al gust...però no ens enganyem, altre cop no es tracta més que una bomba de glucosa, amb farines refinades, gluten, olis nocius, conservants i estabilitzants, i si és molt de tant en tant gaudim-la plenament i sense remordiments, però i si és massa sovint que ens la demanen els notres fills?? ( o els nostres propis paladars?? que els acabem posant a ells com excusa....).

Tenim una solució ràpida i a més NUTRITIVA, una recepta de masa de pizza que vaig descobrir a una web amiga. Recomano que la tasteu, i ja direu. Jo tinc agafades les següents mides per dos adults i un peque:

3 tasses d'ametlla molguda natural (jo omplo les tasses fins a 3/4)

3 ous ecos o del nº 1

5 cullerades oli d'oliva verge extra

1/2 culleradeta de bicarbonat sodi

1 culleradeta i mitja d'all en pols

1 culleradeta i mitja de romaní

1 polsim de sal marina

Posar tot junt en un bol i batre-ho bé.

Extendre la masa a la safata del forn, jo ho poso al damunt d'una làmina de silicona perque no s'enganxi, i ajudar-se d'una espàtula per donar la forma desitjada.

Posar-ho al forn que ja haurem escalfat i en qüestió de 6 minuts ja està! deixar-ho només fins que comenci a agafar coloret, ja que més tard haurem d'afegir els ingredients i al tornar-la a fornejar podria quedar massa resseca.

Posar pel damunt tomàquet triturat natural, i el que us sembli, jo he posat bacon i formatge i hem acabat tots amb els ulls en blanc, aquí us deixo una foto de la pizza mini de la meva filla, que amb prou feines li va durar 10 minuts....

I jo encantada!! això sí l'alimenta!! a més li podem posar verduretes saltejades, un tros de pollastre o de butifarra que ens hagi sobrat... i tenim un plat complet i boníssim, i tenint en compte que acostuma a venir-nos de gust a la nit podem estar tranquils que farem un àpat baix en carbohidrats, que a la nit interfereixen en el descans i recuperació del nostre organisme. És perfecte, salut!!

Metges a New York comencen a receptar verdures i fruites mitjaçant un programa anomenat Fruit and Vegetable Prescription Program, on a banda de donar consells nutricionals a families amb baixos ingressos, els hi faciliten uns tickets d'una cadena on venen productes de proximitat, facilitant-los un per dia i membre de familia.

Com els mateixos comenten, a banda de que tant nens com adults tinguin un pes adequat i portin una vida més saludable, es tracta d'una inversió de futur, on es pretén que les properes generacions es beneficiin de portar una alimentació realment saludable.

Aquí teniu l'article:

https://www.npr.org/blogs/thesalt/2013/07/24/205124705/nyc-doctors-are-now-prescribing-fruits-and-veggies?sc=tw&cc=share

Més que el colesterol és més important parlar dels triglicèrids, és en el que realment ens hem de fixar en una analítica.

Conec a molta gent propera que li passa, mengen tot (tristament) desnatat, fugen del greix....i en canvi tenen els triglicèrids elevats, com és possible??? és fàcil, mengen pa blanc cada dia, o pasta, o cereals per esmorzar (sí, els Special K són de la pitjor qualitat imaginable, analitzeu les etiquetes), o posen sucre al cafè, o beuen colacaos, o sucs de fruita, o galetes ( les integrals són tan baixes en qualitat nutricionalment parlant com les que tenen forma de dinosaure), o palitos de pa, o begudes edulcorades....o fan combinacions de molts dels esmentats cada dia, quina bomba!! 

Una dieta baixa en greixos i alta en carbohidrats és una dieta amb una càrrega glucèmica elevada, mentre que si és alta en greixos i baixa en carbohidrats, els sucres dels mateixos s'absorveixen més lentament.

L'índex glucèmic d'un aliment ve donat per la velocitat que al digerir-se el sucre del mateix passa a la sang, així com la càrrega glucèmica determina a més la quantitat de carbohidrats que té un aliment. Però com ens afectin els carbohidrats d'un aliment depèn de molts altres factors: de la nostra activitat física i conseqüentment si el nostre metabolisme és elevat o no, de la nostra resistència a la insulina, de si els aliments estan cuinat d'una manera o d'una altre, de si afegim greix o no als àpats....la càrrega glucèmica d'un aliment disminueix en presència de greix, aquest greix ralenteix la digestió i que l'estómac es buidi, i ens sentim saciats per més hores....i més satisfets sens dubte.

I com influeix el sucre sobre els triglicèrids?

En àpats amb una càrrega glucèmica elevada s'estimula la producció d'insulina més del compte, s'emmagatzema com a energia, la resta va a parar al fetge, músculs (glucògen) i la resta al teixit adipós. Els excesos en un àpat i sobretot en el temps causen hiperglucemia, augmentant la presència d'insulina a la sang i conseqüentment formant-se triglicèrids....vaja!! aquí ho tenim!! així doncs no és pas el bacon ni el formatge, ni tan sols esmorzar  un parell d'ous benedict a diari, és el maleït sucre.

El fet de tindre sempre elevats els nivells de glucosa a la sang ens engreixa , a la llarga ens tornem resistents a la insulina, i a més d'arriscar-nos a patir enfermetats cardiovasculars ens podem tornar diabètics.

De la mateixa manera és vital assabentar-nos de si tenim les hormones desequilibrades, com ara el cortisol o leptina. El cortisol anomenat també la hormona del stress, regula la quantitat de sucre a la sang,la pressió arterial, el sistema inmune i la resposta inflamatòria de les cèl.lules. Ens activa al despertar-nos al matí, ens ajuda a millorar la memòria, regula el combustible, alliberant-se al fer exercici, menjar...és a dir si el segreguem quan toca té efectes positius. Si quan toca ( a la nit a l'hora de descansar, en acabar de fer exercici...) no ens relaxem i mantenim aquest stress durant hores i dies, els sistemes del nostre organisme es ralenteixen i s'esgoten: augmenta el sucre a la sang, la pressió arterial, el nostre sistema inmune deixa d'ésser tan efectiu....al augmentar el sucre a la sang i el nostre organisme no ésser tan capaç a l'hora de retirar-lo, altre cop acaba al teixit adipós.

La leptina és una hormona que es produeix als adipòcits i que influeix a la capacitat de l'organisme per reduir pes. Controla el pes enviant un senyal al cervell conforme ja estem saciats i no tenim necessitat de seguir menjant. Si no produïm suficient leptina o el senyal no arriba al cervell, seguim menjant o tornem a tenir gana de seguida, i engreixem. Tenim resistència a la leptina si estem obesos, si sempre tenim gana, especialment de farines, arròs, patates ( i especialment a la nit), si tenim el cortisol elevat al llarg del dia.....és fàcil, si augmenta la leptina tenim menys gana, si disminueix, mai tenim prou.

I com fer que augmentin els nivells de leptina? doncs anem a parar al mateix lloc, consumint greixos, una quantitat adequada de proteïnes en cada àpat i pocs carbohidrats, els que trobarem a les verdures. I intentar ajudar al nostre metabolisme, activant-lo més encara amb la pràctica d'un exercici físic que ens agradi, hi ha mil coses que pots fer!!

Vaig a mantindre els nivells de leptina de la meva familia preparant un salmó al forn amb carbassons i albergínies amb mantega, a la vostra salut!!

Altre cop ens trobem davant d'un producte altament processat. I ja no parlo de les begudes de soja que tenen calci afegit, vitamines, sucre....sino la beguda de soja tal qual.

Li atribueixen propietats fabuloses pel fet de ser vegetal, però ens trobem davant del mateix engany: veritat a mitges o publicitat enganyosa.

Les llavors de soja contenen àcid fític, present en unes substàncies anomenades fitats,que igual que passa amb els llegums està comprovat que són antinutrients, donat que bloquegen l'assimilació i biodisponibilitat de minerals essencials com ara calci, magnesi, coure, ferro i zinc d'aliments que consumim combinats amb ells. A més aquests fitats inhibeixen enzimes digestives necessàries per la digestió de les proteines, com la tripsina i hemaglutinina, i són aquests mateixos antinutrients els que inhibeixen el creixement.

També hem sentit repetidament la importància de la soja perque conté àcids greixos poliinsaturats omega 3, el problema de la beguda que trobem a un tetra brik és que al passar per processos d'elaboració a altes temperatures fan que aquests àcids es desnaturalitzin transformant-se en greixos trans, amb cap propietat beneficiosa, i sí de molt perjudicials.

Existeixen suficients evidències de que algunes isoflavones presents a la soja tenen efectes tòxics en teixits sensibles als estrògens i a la glàndula tiroidea. Les isoflavones són composts vegetals (fitoestrògens) que imiten els estrògens o hormones sexuals femenines. Les dones podem arribar a tenir problemes hormonals si la consumim a diari, a més està demostrat que les isoflavones ni milloren la densitat òssia, ni la funció cognitivia ni el colesterol ( https://jama.jamanetwork.com/article.aspx?articleid=199041) . És un "aliment" goitrògen, que ralenteix la funció de la tiroide, sovint desenvolupant hipotiroidisme, i promou l'agrandament de la tiroide i formació de goll. També augmenta considerablement el risc de patir càncer de pròstata https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15208621?dopt=Abstract. Nenes alimentades amb fòrmules de soja, degut al seu contingut en hormones vegetals, tenen abans la seva primera menstruació, augmentant les probabilitat de patir càncer de mama, asma o problemes cardiovasculars.

La soja augmenta la tasa de creixement de cèl.lules de càncer mamari perque augmenta l'activitat de la progesterona https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15824147.

La majoria de productes processats tenen soja a la seva composició, ja sigui lecitina com aditiu E322, o com mono o diglicèrids E471.

Si li sumem que a la seva majoria prové de cultius transgènics ja podem plegar....

Si el que ens preocupa és el consum de calci podem consumir nous, ametlles, festucs, ous, peixos com anxoves, sardines, salmó, verdures com espinacs, col, cebes, bròquil, bledes...i sobretot estimular els nostres ossos amb activitat física adequada, altre cop et dic: mou-te!!

El gluten és una proteina present a les llavors del blat i altres cereals que aporta elasticitat a la massa de la farina, obtenint pa i masses enfornades més esponjoses. És del coneixement de tots la quantitat de gent que existeix amb la enfermetat celíaca, o fins i tot al.lèrgia, del que ja no som tant conscients és de la quantitat tan elevada de gent que és sensible o intolerant al gluten.

Els símptomes poden ser molt similars als que pateixen els celíacs, tot i que de manera no tan agressiva evidentment. El problema més gran és que com a ésser humans ens acostumem a tot, i molta gent s'ha acostumat a viure amb males digestions, inflamació abdominal, acidesa, gasos, mals de cap, fatiga, erupcions, descomposició....com si fos normal que algun d'aquests problemes els patim de tant en tant, o fins i tot sovint.

No entraré en la enfermetat celíaca, donat que qui per desgràcia la pateix sap que pot provocar enfermetats autoinmunes i problemes neurològics, en aquest post em centraré en els símptomes que potser molta gent pateix i no sap a que són deguts, i el pitjor és la resignació, donat que tenint símptomes d'aquesta mena ens hem pogut fer les proves per saber si som celíacs i donar negatiu, la qual cosa no vol dir que no siguem sensibles, però com que ens han dit que no estem "malalts" seguim consumint gluten....i la nostra salut empitjorant.

El gluten, compost per gliadina i glutenina, no només afecta al sistema digestiu, sino també a la pell, músculs, articulacions, sistema nerviós, somni i estat anímic. En realitat cap persona pot metabolitzar correctament el gluten. La gliadina, que és una de les proteines del gluten, no es pot descomposar per les nostres enzimes digestives en elements tant petits com per digerir-los, així que la descomposen en pèptids, però segueixen sent massa grans per ésser absorbits per l'intestí prim, així que les parets intestinals s'ha d'obrir per deixar-los passar. El sistema inmune amb aquesta acció veu els pèptids com enemics i els ataca, deixant les parets intestinats obertes mentre estem consumint gluten. En un organisme que no reacciona davant del gluten les parets intestinats es tornen a tancar i s'evacuen aquests pèptids abans el sistema inmune no els ataqui.

No és casualitat que la celiaquia s'hagi quadruplicat en els últims 50 anys, donat que els cereals amb gluten són presents a la fabricació de molts productes. Blat (i derivats com espelta i kamut), avena, cibada, sègol i triticale (híbrid de blat i sègol) contenen gluten, és a dir que quan hem descartat que siguem celíacs o tinguem alguna malaltia intestinal com ara la síndrome de l'intestí irritable, només ens queda provar una dieta lliure de gluten i veure en un parell de setmanes si els símptomes disminueixen. És important tenir en compte que podem trobar pa, bolleria, galetes, etc que publiciten com a "sense gluten", però que per contra tenen altres ingredients molt perjudicials, com ara olis de girasol, de soja, greixos vegetals (hidrogenats esclar), així que no compensa en absolut. La millor opció és nodrir-se d'aliments naturalment sense gluten.

Al final el que hem de pensar és que en un dieta sense gluten no tindrem cap mena de deficiència nutricional, mentre que en una amb gluten només podem tenir problemes o acabar per tindre'ls a la llarga, així que, què tenim a perdre eliminant-lo?

Es tracta d'un aminoàcid comú anomenat àcid glutàmic, present en la natura en productes com ara formatge, tomàquet madur, bròquil...i fins i tot a la llet materna.

Com a aditiu per la indústria alimentària s'aconsegueix mitjaçant un procés de fermentació dels hidrats de carboni del midó de la canya de sucre. El pols blanc que s'aconsegueix no té gust per si mateix, però potencia i amplifica el sabor del producte al qual li afegim, així unes patates fregides de bossa tenen un gust tant potent, o una hamburguesa de Mc Donald's té un gust inigualable (artificial) al costat d'una feta a casa.

Els menjars processats tenen altes quantitats de glutamat monosòdic, que junt a altres aditius que afegeixen actuen en sinergia potenciant encara més el gust dels mateixos.

Hi ha una relació real entre el consum de glutamat monosòdic i el sobrepès https://www.nutritionandmetabolism.com/content/pdf/1743-7075-9-50.pdf , estudi que verifica l'augment de síndrome metabòlic en els pacients que van consumir més quantitat de glutamat. Es produïa un augment dels nivells d'insulina així com del sucre a al sang, el que vol dir que el glutamat augmenta els nivells d'insulina sense alterar la concentració de glucosa i/o tolerància a la mateixa, és a dir que s'activa el metabolisme mitjaçant el qual s'acaba enmagatzemant el greix al teixit adipós.

Com més es consumeixi més risc de patir síndrome metabòlic, que no és altre cosa que un sèrie de factors que determinen el risc de patir problemes cardiovasculars o diabetis tipus 2, igual que passa amb gran part d'edulcorants químics, que el cos no entén si és sucre o és aspartam, el que entén és que té un gust dolç molt potent i activa igualment la resposta insulínica, amb la qual cosa s'acaba enmagatzemant glucosa en forma de greix.

Quan consumeixis unes patates de bossa  o un refresc light, pensa em com està afectant al teu organisme....demana unes olives, un taquets de formatge, uns fruits secs crus, i un bon vinet!! i pels petits un bon suc natural, i sobretot mou-te!!

Els nens des de ben petits s'acostumen a qualsevol cosa, al que nosaltres els eduquem, al que veuen a casa, a l'escola, amb els avis....així que tenim oportunitat de fer les coses tan bé com poguem, i amb l'alimentació intentar que s'acostumin de bon principi a sabors neutres, pel seu bé, i perque gaudeixin amb aliments naturals, i a l'hora que mengen un dolç nosaltres podem estar tranquils de que realment sí s'estan nodrint, i no pas omplint la panxa amb qualsevol cosa que no els aporti res més que calories buides.

Abans de posar-me més a fons amb l'alimentació evolutiva jo li donava a la meva filla petit-suïsse, natilles de postres, entre algun iogurt natural ensucrat, algun dia puntual en comptes d'un bon pantomaca per esmorzar doncs li posava algunes galetetes (és que eren d'avena esclar...) o fins i tot en aquest pa de vegades li posava formatge d'untar, margarina i melmelada (ben ensucrada esclar), a la llet li posava colacao (sort que això per raons que desconec no li agradava gaire)....pensant, evidentment, que li estava donant productes saludables, fins que vaig començar a llegir més profundament sobre els productes processats i vaig decidir fer uns quants canvis. La Maya ni ho va notar, ella tan feliç amb les postres i canvis que li va fer la mama.

Si llegim la informació nutricional de qualsevol natilla, copa, petit suïsse...està fet normalment amb llet desnatada (primer gran error, si la natura va posar el greix a la llet seria per alguna cosa, en altre post més endavant ho explicaré), sucre (diga-li sucre, fructosa, dextrosa, sorbitol, xarop de glucosa...), greixos vegetals hidrogenats (ufff...ah no, que són vegetals) conservants, estabilitzants, colorants, aromes...segueixo? és a dir, nodrir ben poc, així que el que estem donant és un xute de glucosa que no els hi aporta res en absolut, només passar uns minuts agradables paladejant un producte molt dolç. Més valdria que no mengessin aquestes postres i sortirien guanyant, però que faig quan la meva filla abans de començar a dinar o sopar ja m'està preguntant "mami, què tinc de postre?". 

Hi han alternatives saludables i que els hi encanten. Per començar evitem donar-lis "chuches". Jo encara no li he donat a tastar, i sé que ha pogut tastar-ho a cole d'algun amiguet, i que ho farà quan tingui oportunitat, però dins del meu rol de mare i dels coneixements que com adults tenim, i ells no, penso que el millor i per petita que sigui és poc a poc fer-li entendre que és el bo per ella i el que no,i perquè, si no sap que és el que està menjant, millor no ho mengi, perque el seu cos no sabrà que fer amb aquell producte, i reaccionant d'una manera o altre el rebutjarà sens dubte. Quins són els dolços naturals que ens ofereix la natura? la fruita!! quan va deixar de ser un capritx saludable, versàtil, tan variat i taaaan dolç, per convertir-se en una obligació?? "menja't la fruita!!", hauria d'ésser una autèntic plaer per ells!!

Els iogurts naturals són bons per la flora intestinal, està bé que els consumim sino mostrem cap intolerància a la lactosa, però sense sucre siusplau...i amb llet sencera, sense lactosa afegida, ni altres aditius desconeguts. Amb una mica de stevia natural tenen un gust especial, i fins i tot sense res, repeteixo que els nens s'acostumen a tot, i sino el millor és reeducar el seu (o nostre!)paladar.

Les galetes tenen olis vegetals hidrogenats (greixos trans saturats), radicals lliures derivats dels alts continguts en sucre i farines refinades, a part dels seus conservants, estabilitzats, aromes....de rigor. No val que tinguin avena o qualsevol altre cereal, segueixen tenint alts continguts de les substàncies nocives esmentades. Ara l'últim és oferir-les sense sucre o sense greix, la qual cosa vol dir que, o afegeixen edulcorants artificials en el primer cas (evidentment dels baratets, que casualment són els pitjors pel nostre organisme) o més sucre en el segon, perque el gust tan dolç i potent bé ha de sortir d'algun lloc. Ja no parlem de les galetes o bolleria que venen sense gluten...gluten no tenen, però segueixen tenint molts sucres i olis perjudicials per la nostra salut.

Els formatges d'untar també caldria evitar-los, si els agrada el formatge, tenim mil i una varietats dels mateixos que no són un sub-producte altament processat, repeteixo, llegim la informació nutricional del mateix, veurem tot el que porta, o més aviat el que no aporta.

Les melmelades més val que siguin ecològiques, hi han opcions que encara que pugen una mica més de preu són infinitament més saludables. Pensem que és un producte que tampoc consumim cada dia, és a dir que no suposa una despesa extra habitual, però sí suposa que aquest dia puntual estem oferint un esmorzar o berenar molt més saludable. Realment porten molta fruita i no porten un quantitat de sucre tan desorbitada. La que jo comprava, qualsevol que podeu comprar vosaltres al súper, portava un 60% de sucre!! altre cop poc més que un xute de glucosa sense cap mena d'aliment, perque si comparem el color d'una pseudo melmelada d'aquestes amb una ecològica, el color de les maduixes de la primera resulta força sospitós.

Amb la margarina ja és per espantar-se. No és més que una imitació barata de la mantega. El seu procés de fabricació converteix els fabulosos olis vegetals dels que ens parlen el greixos saturats (ull! artificials) i trans saturats i se li afegeixen aditius perque s'assembli a la mantega en color i textura. Ara la última és oferir margarines sense greixos trans....ja ho tenen, es creuen que ens tornaran a enganyar. Doncs per evitar el procés d'hidrogenació dels olis vegetals que els acabaven convertint en greixos trans saturats, ara fan un procés anomenat interestificació, que en definitiva el que acaba fent és elevar els nivells de glucosa a la sang i disminuir el colesterol HDL (l'anomenat bo). Però esclar, això ho amaguen, només publiciten que ja no tenen greixos trans....prefereixo la mantega, gràcies, si no la consumeixo a temps i s'enracia és per alguna cosa, no perque estigui feta a un laboratori, sotmesa a un procés industrial darrere altre.

En quant als cereals per esmorzar, tot i que estic d'acord en que és ràpid d'oferir quan anem amb presses als matins, en que als nens els hi encanta menjar una boleta de mel, o de xocolata, amb forma de superheroi si cal, com a manera saludable de començar el dia deixa molt que desitjar. Són com un 30% sucre (bravo!), i fan servir el refinat, ben refinat que és més baratet, ah, però són baixos en greixos (quin problema tenen amb els greixos???), acostumen a tenir arròs (també refinat, que així eleva més els nivells de glucosa a la sang...), blat ( farina ben refinada altre cop), llet descremada en tot cas, i un número ben elevat de vitamines que ens fan pensar que és un esmorzar súper saludable. Per què afegir vitamines quan les podem obtenir d'aliments naturals? Imagineu que passa a la sang amb aquesta bomba de glucosa? es produeix un pic de sucre, el pàncrees ha de segregar insulina suficient per retirar aquest sucre, tenim un baixón, i a les 2 o 3 hores tornes a tenir gana...com és possible? si m'he inflat a cereals, que es suposa que alimenten i sacien una barbaritat! Esmorzar una truita de 2 ous, o 2 ous benedict amb un alvocat i una mica de bacon si sacia, i alimenta, i et manté com les cabres tot el matí fins el següent àpat. O matinem més, o deixem-ho pel cap de setmana que tenim més temps de seure per esmorzar, per què no esmorzar un grapat de fruits secs (crus evidentment) abans de sortir de casa? són una gran font d'energia, rics el calci, boníssims....i deixem el segon esmorzar per l'hora del pati.

El colacao, nesquik, etc....també és ràpid si, "vinga beu-te el colacao ràpid que anem a cole!", dius pensant " com a mínim és ràpid i l'alimenta fins que no es prengui l'entrepà...." doncs qualsevol d'aquests cacaus en pols tenen més d'un 77% de sucre....no comments.

Preguntem-nos com és possible que tenint en compte que no es deixa de publicitar que fugim dels greixos, Espanya sigui al capdavant d'Europa en nens (i no tant nens) obesos, amb diabetis tipus 2, triglicèrids elevats....seran els sucres i els products refinats?

Aquest va ser el principi de tot, assabentar-me de com realment afecten certes substàncies al nostre organisme, poc a poc, en petites dosis, envellint prematurament els nostres òrgans i fent-nos més vulnerables....quan contrastes informació i veus que realment té una base científica, senzillament no pots ignorar-ho, has de fer alguna cosa i (tret d'algun moment moooolt puntual, perque som humans i vivim en societat) el.liminar radicalment certs productes de la nostra dieta, perque no es poden anomenar aliments.

Comencem per la sal. La sal que un dia era cristal.lina i natural, que contenia minerals essencials i d'altres oligoelements, un dia i "gràcies" a la industria es va convertir en simple clorur sòdic, ja que era suficient per salar els aliments (primera mesura d'estalvi). A més se li va començar a afegir iode i fluor de manera artificial, és a dir que qualsevol semblança amb la sal natural és casualitat. La sal marina o de roca és necessària per viure, conté més de 80 minerals essencials, però l'anomenada "sal de taula", refinada, és absolutament tòxica. Això no vol dir que comencem a consumir sal natural a grapats, les proporcions han de ser adequades evidentment, però com a mínim estarem oferint al cos un producte natural, no pas processat.

El sucre....hi ha molta gent que quan li anomenes et diu "jo no en prenc de sucre!!". El sucre és a tot arreu, només cal llegir les etiquetes nutricionals (acostumem-nos a fer-ho siusplau!!): en un suc, en uns "quesitos", en unes galetes (per molt integrals i digestives que siguin), en un pernil salat envasat, en uns cereals d'esmorzar, en un iogurt natural (el mates quan és ensucrat), en un colacao, en qualsevol beguda amb gas, en unes barretes d'arròs integral d'aquelles que prens a mig matí per matar la gana (són saníiiiissimes)....si no vigiles t'enverina, és a tot arreu....tot el que sigui envasat esclar, per això la millor solució és evitar comprar "aliments?" que venen en caixetes de colorins. Es podria dir que qualsevol cosa que anuncien a la tele és perjudicial o mentida, així de clar. Si et fixes no sortiran pollastres correns per una granja dient: "consumeix pollastre!!", ni un pagès conreant mentre et recomanda:" menja verdures de temporada!!". Segona mesura d'estalvi, per la indústria alimentària esclar, ja que afegir sucre refinat a qualsevol producte l'abarateix moltíssim, mentre tu segueixes consumint-los i gastant més en productes innecessaris, perque no et nodreixen, al contrari, afecten al teu organisme, donant-li feina extra, envellint els teus òrgans prematurament, comprant més números per possibles patologies....a mi no m'interessa, gràcies. Ja ho he fet bastants anys des del meu desconeixement. Com a alternatives saludables podem fer servir la stevia natural o la panela, que és el resultat de coure el suc de la canya de sucre a altes temperatures per formar una melassa bastant densa, per entendre'ns té la qualitat de l'oli d'oliva verge extra, que és el resultat de la primera premsada. Qui compra sucre ros que es fixi en que sigui un sucre humit; com més fet una pasta estigui més qualitat tindrà, aquest fosc que venen, ben solt, no està tan refinat com el blanc però també ho està. Ara com a recomanable és el sucre de coco 100% ecològic, apte per diabètics, amb un índex glucèmic molt baix i un gran valor nutricional. Malgrat tot això, en realitat el sucre no és en absolut necessari per viure, les fruites i verdures ja ens aporten els carnohidrats necessaris pel nostre organisme.

La farina refinada conté una mínima fracció dels nutrients dels grans originals (ja no parlem de que aquests cereals provinguin de cultius transgènics), i a més li hem de sumar que degut als tractaments químics que pateix per blanquejar-la es forma un subproducte anomenat aloxano, una toxina ben coneguda als laboratoris per matar les cèl.lules beta pancreàtiques del ratolins, produïr-los obesitat i diabetis. No passa res per consumir un croissant de la pastisseria un diumenge, el problema és consumir a diari pa blanc, pa de motllo, pastissets envasats, fins i tot enfarinar un fantàstic peix blau per fer-lo fregidet (acabem de destrossar totes les seves propietats...), donat que a la llarga, quan aquestes cèl.lules beta no funcionen amb normalitat, es deixa de produïr insulina, corrent el risc de contraure diabetis tipus 2. Si a sobre li afegim que durant el procés de fabricació de la farina refinada la meitat d'àcids grassos insaturats, d'alt valor biològic, s'acaben el.liminant, i que la vitamina E es perd al el.liminar el germen de blat i salvat, ens queda poc més que midó, que l'únic que fa és engreixar....cap vitamina, cap mineral....no ens aporta res més que toxicitat: afavoreix la càries, el càncer, colesterol i diabetis. Qui compra pa integral ha de tenir en compte quin pa compra, realment hauria d'estar fet de farina integral, però la majoria de pa venut com integral té farina refinada i salvat de blat barrejat, com a molt algun colorant fosc (tercera mesura d'estalvi, sino de què és tan econòmic un pa integral del súper?), és a dir que qui vulgui un bon pa que tingui en compte de quin tipus de farina està fet: espelta, kamut, blat sarrahí....deixant el gluten de banda ( la de blat sarrahí no en té) si són farines ecològiques són fiables, llògicament ho dicta el preu...

I parlant de preu, no és que la sal cristal.lina natural, la panela o les farines ecològiques siguin cares, és que els refinats són molt econòmics, però surten ben cars si ho mirem des del punt de vista de la nostra salut.