Sobre nosaltres
SA I CASOLÀ és un projecte personal que em fa molta il·lusió compartir amb tots vosaltres. El que pretenc amb ell és oferir als amics, a la gent del meu poble i a tota aquella persona que s’interessi per aquests temes, un espai on trobar idees, receptes i en definitiva, un recull de propostes culinàries que conceben una altra manera d’alimentar-se.
Sovint no tenim temps per buscar originalitat, per crear un berenar que disti una mica dels típics entrepans, que no sigui quelcom ensucrat o elaborat amb farines refinades i que no obstant això, tingui gust i sabor exquisits. A tots ens agrada poder compartir aquests moments amb els nostres fills, veure’ls créixer d’una manera feliç i sobretot, saludable!
Espero que en aquest blog puguis trobar totes aquestes eines, espero que aquí et sentis com a casa i prenguis nota de tot això que vull compartir amb tu. M’agradaria que aquest fos un punt de referència per tu i per als teus, que tot el que plegats puguem aprendre i compartir ens serveixi per a tirar endavant vides més sanes i més conscients.
Història del projecte
Farà cosa d'un any aproximadament que vaig començar a notar una sèrie de canvis en el meu organisme, males digestions, la panxa inflada, un esgotament al llevar-me als matins (tot i dormir 8 horetes) que no era habitual...com era possible??? tant que em cuidava, res de greixos, tot planxa, bullits, vapors, forn....a més dels entrenaments, "i com és que tinc la panxa inflada??" pensava....
A l'època que vaig començar a percebre aquests canvis vaig començar a llegir articles que un conegut a una xarxa social anava penjant, pràcticament a diari, sobre la nutrició evolutiva, i de com podia, menjant el més natural possible, evitar la inflamació dels budells. Resulta que menjar arròs bullit i pollastre a la planxa no era el millor??? havia de deixar de menjar gluten, (adéu al meu fabulós pantomaca dels matins), evitar la pasta (més gluten), vigilar amb els llegums (contenen antinutrients), i sobretot res de productes processats, cosa que ja no feia, com a mínim molt puntualment. Però quan comences a llegir més i més sobre el tema, sobre com afecten els processats al teu organisme, durant una digestió i sobretot amb els anys, els hi arribes a agafar fòbia!! beneïda ignorància!!
Però el més important era evitar els sucres, només alimentar-me dels carbohidrats de fruites i sobretot verdures, molt més saludables i nutritius, per això també va ser important començar a consumir-los ecològics. I perdre la por irracional als greixos naturals....aquesta va ser la part més complicada, canviar el combustible del que depenia el meu organisme: greixos per carbohidrats, jo que em pesava fins i tot l'oli que em posava a una amanida, o que tallava el greix d'un tros de pernil salat com si fos un cirurgià....ho sé, ridícul, però així em trobava bé, i així vaig seguir fins que el cos va avisar-me que alguna cosa no anava bé.
Vaig canviar certes pautes, basant els meus àpats en verdures a dojo, peixos blaus, peces grasses de carn, ous (molts ous), fruita, mantega, oli d'oliva verge, fora sucre (ara sí gaudeixo del cafè), fora farines, fora gluten, tot aliments d'alt valor biològic....i la panxa va baixar, vaig el.liminar líquids, a fer millors digestions, vaig començar a sentir-me més enèrgica que mai...i feliç!!! molt feliç!!! perque menjar-te un tros de carn amb greix amb una bona carbassa regada amb oli és felicitat!! perque esmorçar ous amb bacon és felicitat!! perque un tros de salmó amb un saltejat de verdures amb mantega és felicitat!!!
Molt molt important per mi mencionar que vaig deixar de tenir gana entre hores, menjo tres cops al dia, però com són àpats carregats de greix em sacien increïblement fins el següent àpat. Abans sempre havia de picar alguna cosa, o sino picava era per una qüestió de voluntat...ara el meu cos no m'ho demana.
Al cap d'un any de consumir una mitjana de 12 ous a la setmana (ecològics o del 1 per descomptat), bacon sense cap remordiment, galtes, butifarres, sardines, mantega, salmó, fruits secs....els meus triglicèrids es troben a un nivell envejable, em trobo millor que mai, i penso: " que menjava jo abans???" ara si GAUDEIXO i em NODREIXO.